Des de fa uns anys cap ací una profunda crisis de valors està afectant les nostres costums i els principis ètics pels que deuria regir-se tota conducta humana.
     
      Esta crisis de Valors ens està fent perdre l’opurtinat que els avanços socials, la tecnologia i els mitjans de comunicación hui ens ofereixen per lluitar contra la ignorància, l’enfermetat, la fam, la incomprensió, les desigualdats...
     
      Pareix un contrasentit, perquè mai com hui ha hagut tanta sensibilitat en favor dels drets humans, de la llibertat individual i col.lectiva. Mai com ara s’ha vist tan desprestigiada la utilització de la guerra com a sol.lució dels conflictes, o com imposició coactiva de creències i comportaments. Mai ha hagut tanta atenció pels drets de la dona, pels valors ecològics, pel rebuig de les desigualdats individuals, pel pluralisme i la tolerància.
     
      Però, la realitat demostra que la societat està més preocupada per altres valors que són socialment aceptats i reconeguts com a vàlids. Estem davant una “doble moral”, en la que els criteris que són ètics estàn sent substituits per altres en els que es busca sols “l’eficàcia” per obtenir els objectius que es persegueixen. El fí justifica els mitjos, encara que estos siguen roïns per a l’home, la societat o el medi.
     
      En l’actualitat s’acepta que tot val mentre siga lícit o eficaç per obtenir diners, èxit, poder, avanços tècnics, etc. i tot allò que sone a moral, o principis ètics deuen quedar a l’àmbit privat.
     
      Així podem observar la paradoxa que front a la proclamació de les llibertats dels sistemes democràtics; les noves tècniques del mercat, els mitjans de comunicació i les forces polítiques i socials, intenten modelar els nostres hàbits i les nostres necessitats amb una clara manipulació de la verdadera llibertat de l’home.
     
      Com ho fan? Amb cridaments al consumisme compulsiu, manipulant la veritat amb informacions sesgades, amb la introducció de la propaganda “oficial” o de la cultura en el poder, etc. Així hui tenem una tremenda importància les teories economicistes, com si estes foren les principals aspiracions socials i amb les quals l’obsesió pel creiximent quantitatiu, o la superació de la crisis econòmica deixa de costat els costos socials, sense preocuparse massa de que dit creiximent perjudique a certes capes socials (les més baixes) i a quines beneficia (a les més altes, les quals sols provoquen la crisis, però no la pateixen com les altres).
     
      Què es pot fer front a tot això?
     
      Pense que devem ser optimistes i no perdre mai l’esperança de que esta situació deu i pot canviar (Jo no sóc ZP). Clar està que, l’optimisme i l’eperança deuen basar-se en idees concretes, en actuacions que racionalitzen esta esperança.
     
      Crec que podriem començar modificant la nostra manera de pensar i d’actuar. Fer-les més responsables i ètiques. Tornar als valors morals (justícia, llibertat, comunicació, pau, igualdat…)
     
      Si ens sentim responsables del que hi ha, de que les coses funcionen mal per responsabilitat nostra, al menys tenim l’oportunitat de fer-nos càrrec de la seua modificació. És a dir, passar a l’acció, no quedar-mos quiets mirant com passen les coses sense més. No conformar-se en ser espectadors del món en que vivim. Convertir-nos en actors, en protagonistes de la societat en la que ens ha tocatt viure: prendre decisions responsables.
     
      I qué és prendre decisions responsables? Des d’el meu punt de vista, és fer que les nostres decisions siguen no sols bones per a u/na mateix, sino també pels demés. Que allò que decidim, i per tant fem, siga just, verdader, ètic ,i, si eres cristià que també siga moral ( que agrade a Déu, i per tant vaja en benefici de l’home).